Feliç qui sap
desitjar un cos
amb l'ànsia que t'ofreno
Feliç qui sap
escriure sempre -i seduir en escriure'l-
com al primer poema
Feliç qui sap
córrer per boscos, estimar els arbres
i tornar amb la sentor d'espígol
Feliç qui sap
resseguir un cos,
i recordar-lo
en el tacte, i dibuixar-lo en el somni
Feliç qui sap
anar al mar i tornar
per dir-te, tan sols, que t'estima
Feliç qui sap
estimar, tan humilment
com jo voldria
Marta Pessarrodona; A favor meu, nostre (1981)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada