Potser, la imaginació i la utopia
s'han unit,
forjant una cruel idealització
arbitrària.
Tal vegada, són uns ulls selvàtics,
plens de molsa i primavera,
que han despertat tot sentit adormit.
Sorgit de l'inmens no-res,
la sorpresa no té límits i s'estengué
com una tempesta de flames.
D'una revolada, el fruit inconfesable
de la boca desitjosa caigué
ple de maduresa prematura.
I quedí allà, sobre la roca més alta
que el mar, revoltat pel seu
desconcert,
havia indultat.
Caspar David Friedrich, Der Mönch am Meer (1809)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada