Series primavera,
si no fossis tu.
Si no fossis tu, l'aleteig de porpra morta deixaria
obertes les portes d'un nou paradís. Si no fossis tu, eternes amargors amarades de mel
enganyosa relliscarien per sobre la meva pell... Sense ferir. Si no fossis tu, les petites branques naixents estibades
de saba nova alegrarien, fervoroses, els braços d'una tendra
matinada. Però, si no fossis tu, la vida cremada sota palmeres
il·lusòries no hauria gosat atreure la musa.
Jo no seria,
si no fossis tu.
Blau I, II, III; Joan Miró
