Són les 8 i ja m'he espinat, aquest matí...

He obert un ull mandrós, aquest matí, que cercava com un condemnat un raig de sol entre la penúria de la foscor que crea aquella manta posada a mode de cortina. Aquest matí ha estat diferent, he despertat amb una sensació de familiaritat, sempre passa, després d'un temps: ha de passar per seguir vivint. Sento una cançó coneguda que m'ha arribat per una via que creia desapareguda, però ara ja no és allò que era, ara la sento enfora i estranya, un poc desconfiada si es vol, no me'n fio… El món ha girat, i tot allò que em feia por que passés, ha passat, portant-me l'agradable sorpresa de sentir-m'hi bé. Aquest matí, he baixat al corral i he contemplat una estona els narcisos preciosos que no surten i les cebes que han arrelat fort a una terra difícil de conquerir, visc de metàfores? Només sé que quan he arrabassat les males herbes que podien fer malbé el creixement dels narcisos, m'he espinat.