diumenge, 14 d’octubre del 2012

Itinerari urbà


Detalls des del Grec (Primavera, 2011)

Quan he pujat el primer esglaó que em conduïa a la sortida d'aquella boca infernal, he començat a sentir els senyals indicadors que aquella experiència putrefàctida acabava: una bafarada de perfum, car enmig d'un vendaval de diverses olors d'orí, acompanyada de la cutre melodia de la Lambada anunciaven el principi del fi. Allà, al fons, només el sol.

I ara, havent trepitjat certs moments de felicitat dins d'espais envaïts de decadència i pesadumbror, me n'adono que no vull arribar enlloc, simplement vull viatjar, gaudir del camí. Ni temps enrere ni envant, només romandre en el meu moment, disfrutant, això sí, de totes les petites coses: una sèrie, un museu, una reunió assambleïsta, l'olor d'un llibre nou, llistes i més llistes de feinetes. Em queixo, sí, però és la meva vida, com podria ser d'una altra manera?

Des del balcó només se senten cotxes passar, constantment. A més, la verdor de les fulles dels arbres eclipsen les mínimes espurnes que el sol s'atreveix a regalar a aquesta part de la ciutat. Les motos no es queden curtes, semblen entrenaments oficials les arrencades als semàfors... Jo miro des d'aquí, amb la finestra oberta. M'agrada distingir entre tot el soroll, aquells petits llorets que, segons la teoria d'una servidora, són fruit de la passió desmesurada d'una parelleta enamorada amb ànsies de llibertat (i a on millor que a Barcelona?). Ara ja no, però a la tardor aprofiten que les fulles es prenen vacances, i vénen a recollir trossets de branques d'aquests arbres tan i tan urbans. També, però amb menys freqüència, faig sonar la música a tot volum i obro les finestres de bat en bat, suposo que m'agrada aportar la meva nota a un carrer tan melòdic.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada